El nostre bon comunicador Quim Monzó ha tingut diverses aparicions en aquests dos mitjans de comunicació:
Quant a la ràdio, va ser part de l’equip que va posar en marxa Catalunya Ràdio l'any 1983, i el seu primer programa on va participar va ser: El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, amb Jordi Vendrell i Ramon Barnils.
Va participar també a Negra nit, amb Jordi Vendrell, i a El mínim esforç, amb Jordi Vendrell i Ramon Barnils.
Més tard, també a Catalunya Ràdio, va participar a: Albània, amb Sergi Pàmies i Ramon Barnils; magazines i informatius amb Josep M. Bachs, Salvador Alsius, Ramon Pellicer, Fina Brunet i Neus Bonet. També va participar a Sang bruta, una ràdionovel·la escrita a quatre mans amb Sergi Pàmies.
Amb Miquel Calçada va fer Per la cara. Va col·laborar amb Empar Moliner a El matí de Catalunya Ràdio, que dirigia Antoni Bassas, també un gran comunicador, i va participar també a Problemes domèstics, de Manel Fuentes.
Des del 2009 col·labora a Rac1: a El món a Rac1, dirigit per Jordi Basté, i a Versió Rac1, de Toni Clapés.
Quant a la televisió els anys 1993 i 1994 va participar com a col·laborador al programa Persones humanes, de Miquel Calçada, a TV3. El programa va ser emès durant tres temporades i sobretot destacava per fer servir un humor intel·ligent i desconcertant.
En aquest programa es parlava de diferents temes, com per exemple de països com Cuba, de piràmides, dels himnes dels diferents països, de la reialesa, de les models actuals, del trànsit, de l'assetjament sexual, etc.
En concret en el programa de La reialesa hi va haver una certa polèmica ja que la Casa Reial espanyola ho va entendre com una provocació. Hi va haver un gran escàndol, però el programa no va ser eliminat de la graella televisiva. L'aleshores President de la Generalitat, Jordi Pujol, va demanar disculpes a la Casa Reial.
Aquí us deixem un fragment del programa Persones Humanes, en concret el que parla de Cuba.
Veiem que Quim Monzó a l'hora de parlar i explicar-se és molt irònic, fa servir força l'humor per comunicar-se i cridar l'atenció, el públic riu quan ell fa bromes ja que té un tipus d'humor acertat. Utilitza en aquest humor diferents metàfores i sobretot molts exemples.
Parla d'una forma clara i molt coherent, de vegades parla una mica ràpid i vocalitza poc, però se l'entén.
Crida molt l'atenció la seva manera de parlar i expressar-se, gesticula molt i és molt expressiu amb la seva cara. Però en aquest aspecte té una cosa en contra i és que té alguns tics, en el vídeo penjat podeu veure moviments que fa amb el cap. En l'actualitat també té tendència a pestanyejar molt.
Té un volum de veu correcte, se'l sent bé, i té una veu greu que el fa més interessant i potser més seriós, i això contrasta més amb l'humor que afegeix, ja que no t'esperes que una persona seria utilitzi l'humor.
En Quim Monzó s'informa molt bé d'un aspecte quan n'ha de parlar i això es nota en les seves explicacions tant a la ràdio com en la televisió, ja que se'l veu molt segur de si mateix, parla amb confiança.
